02 mayo 2011

Pronto estaré de vuelta... pero no aquí

Primero os debo una disculpa por teneros más de 11 meses sin ninguna noticia sobre esto. Como habéis podido apreciar los intentos de renovar con éxito este blog han sido infructuosos. Ni nuevo diseño ni nada, para qué.

Esto se queda aquí, no voy a actualizarlo más. Porque, como se suele decir, quiero poner un punto y aparte, separar un poco mi vida post-escolar de mi pre-universitaria. Y sinceramente me apetece que mi temporada como blogger en Blogger se quede bloggeada donde los bloggers han leído y podrán leer mi blog, es decir, en Blogger.

Después de este estúpido juego de palabras me gustaría añadir que no estoy parado, que sigo y seguiré creando. Pero ya no publicaré más en A land of WisdomEstoy trabajando en un nuevo blog que me gustaría presentar dentro de unos meses como mucho; y que presentaré aquí cuando los gnomos hayan acabado su período de esclavitud, claro.

Hasta pronto.

28 junio 2010

Lavado de cara

Creo que simplemente ya ha llegado el momento de diseñar de nuevo mi blog.

Durante estas semanas antes de que vuelva a empezar el curso espero tenerlo todo listo; si tenéis cualquier tipo de propuesta, ya sabéis que podéis comentar ^___^

16 enero 2010

La ploma - Segunda parte

– Hem d'atacar ja. El rei no apareix, fa ja uns minuts que deuria d'haver eixit a fer el seu parlament diari i, a més, duu ja dos dies sense fer-lo –va dir una dona amagada entre les branques d'un arbre, vestida completament de negre.

– Jo també pense que es moment d'atacar –va contestar un home des de la branca del costat.

Just en aquell moment un jove vestit amb una camisa de color blau fosc arromangada fins als colzes, uns pantalons negres que li arribaven una mica més baix dels genolls i unes sabates verdes amb ales en els laterals exteriors, va passar de pressa per davall d'on estaven ells.

–Un missatger reial –va murmurar la dona–. Ens esperem una miqueta més, o ataquem?

– No, ens esperarem. De moment, anem aproximant-nos al Palau i prou. Que els mags preparen els seus encanteris, prompte el rei morirà.

El guardià de la Biblioteca llegí de pressa l'autorització de la reina i el deixà passar. Només entrar, un assistent de Biblioteca es va acostar al missatger per a veure què desitjava, i prompte va trobar el Tractat d'Harmonia Biològica de Tiveff.

Al Palau, la ploma seguía escrivint. De vegades mantenia el mateix ritme, unes altres es pausava i tornava a accelerar. La tinta va relliscar i tacà el paper, però la ploma no es va aturar.

Ara està quieta, sobre la taula. Ariadna ha escoltat una explosió, i un dels murs de vidre del Palau ha començat a esquerdar-se. La ploma, de nou, continua amb el seu treball, més ràpid que mai. Queda poc temps.

Ara un home vestit totalment de negre ha obert violentament la porta de la cambra de la reina. Ariadna es manté quieta encara que sap el que va a passar a continuació. També sap que no ho pot evitar. La ploma ha deixat d'escriure.

Eldwin entra correns, malferit, cobert de sang, amb el Tractat entre les mans. Quasi no pot sostenir-lo.

–El Tractat –murmura ara Eldwin amb les seues últimes forces. Ha caigut de genolls perdent l'alé.

Ariadna ha agafat el llibre i l'ha obert per la setena pàgina. La reina s'ha posat de nou a treballar.

–Gràcies, Eldwin –li diu Ariadna sense alçar la mirada del manuscrit. No somriu, està seriosa. El pot de tinta ha caigut a terra.

L'espasa travessa el pit d'Ariadna, i esguita de sang la taula. Un crit de dolor resona pel Palau. Els ulls blaus de la reina s'han apagat, i els seus reflexes daurats han desaparegut. La reina és morta.

L'home retira l'espassa del cos, i eix per la porta ràpidament.

Ara, la ploma s'alça. Cap mà la sosté. Ha trobat el remei a la malaltia del rei.

Massa tard.