12 noviembre 2007

L'assasí

Esto es una redacción que hice para valenciano, donde teníamos que poner cuatro frases (están en negrita) que el profesor nos dijo. Teníamos que intentar acoplarlas y tenían que tener algún sentido en el cuento. Al profesor le gustó mucho, así que he decidido colgarlo aquí para ver qué os parece...

El jove assassí no es trobava bé. Havia tingut molts maldecaps en la seva vida, però, mai cap com el que estava tenint des de feia un parell de dies. Del nas li rajava sang, tampoc això li passava amb freqüència, i es va estranyar. Decidí anar al metge. Al cap de cinc hores estaven operant-lo amb perill de mort d’un tumor cerebral.
Va sobreviure, i quan es va despertar se’n recordà de la feina d’aquella setmana. A penes tindria dos dies, i tenia que planejar prompte com, quan i on assassinar-lo.

Es va decidir per l’estació de trens de Raakatre. No hi hauria massa gent per allí un dilluns a les dotze de la nit. ¿Per què anar-se’n tan lluny? El Savi passaria per l’avinguda de Fagonia a les 11:50. Doncs els podia matar allí mateix, per què no? Segons les dades que li havíem donat nosaltres, els oracles, l’home duria un barret negre acabat en punta; una túnica morada amb caputxa, de molta caiguda; unes cadenes d’argent, amb baules de grandària de punys, des del seu muscle fins als malucs. Eren unes cadenes fetes d’argent, però havien sigut modificades químicament per a que tingueren menor pes.
De les sabates amb sola de goma antigravitatòria que duria als peus, eixirien dues tires de seda blanca; i uns amulets penjarien del seu coll. “Els savis sempre vesteixen molt estranyament”, pensà l’assassí.

Tenia armes per a trencar totes les defenses que duria l’home —el Savi del Regne Aeri— excepte per als amulets. No sabia contra què protegien aquells amulets, i podia ser perillós atacar-lo mentre els duia. Només hi ha una cosa que tots el savis odien, i encara no sabia perquè: les bosses de cuir. “Compraré una bossa de cuir”, pensà de seguida. Era possible que allò de les bosses de cuir fos només un mite, però havia d‘intentar-ho. El que el jove no sabia era perquè als savis no els agradaven les bosses de cuir. Però nosaltres, els oracles, sí: el savis, quan veuen una bossa de cuir senten la necessitat de guardar els seus amulets dintre d’ella.

Una infermera intentà obrir la porta, però no la va poder obrir.
—Hanka, es com si ho feres aposta. Portes ja dues setmanes treballant ací! ¿Que no te n’adones que té la sigla de seguretat? Necessita el símbol clau —es va sentir des de fora de la cambra.
Hanka, la infermera va apropar el símbol de l’hospital a la porta, i es va obrir amb suavitat, silenciosament.
—Com es troba, Rodon? Ja deu estar en perfecte estat, han passat sis hores des de que vam acabar la cirurgia. He de dir-li que...
Hanka es va aturar. Rodon ja no era al llit, estava al llindar de la porta. Va fer un gest de comiat després de dir un sec “gràcies”, i va desaparèixer.

El que havien de dir-li ja ho sabia, i encara que hi hagués alguna cosa que no sabia tampoc li importava. Al cap i a la fi, un tumor era cosa ben senzilla de curar al 2029. No hi havia de què preocupar-se. L’estada a l’hospital havia sigut molt curta, en deu minuts el tumor ja estava extret —els robots eren molt efectius— i havia costat sis hores amb l’ajuda de regeneradors de que tot tornara a cicatritzar-se i s’estabilitzaren les constants vitals del cos de Rodon.

Eren les onze i quaranta-quatre minuts de la nit. El Savi tindria que passar per l’avinguda de Fagonia en sis minuts —també li ho diguerem això nosaltres, el oracles—. Ja havia comprat la bossa de cuir, i es va riure de si mateix per haver-se deixat enganyar per les llegendes, que contaven totes aquelles ximpleries sobre els savis. Ell mai havia matat un savi, els respectava molt: eren l’organisme de govern de la ciutat. Però per aquella mort anava a cobrar quinze mil anionhs, tota una fortuna. Tampoc passava res per matar-lo i embutxacar-se aqueixos diners.

Havien passat ja cinc minuts. Va deixar caure davant d’ell la bossa, a un cantó de l’avinguda. En un minut va veure de lluny un home, tal qual li l’havíem descrit els oracles. Rodon va comprovar que tant l’estructura cel•lular com l’ADN coincidia amb les dades que li havien donat. Els ulls de l’assassí varen enfocar amb més precisió i va veure amb detall cada tret del seu rostre: ulls profunds, grisos i cansats; el cabell llarg, llis i blanc, recollit. Tenia els llavis prims i descolorits, quasi del mateix to pàl•lid que el de la cara. Pareixia molt, molt vell, però caminava estirat.

L’home va veure al sòl una bossa de cuir, i no va poder resistir-se a agafar-la. Com un autòmat es va llevar tots els seus amulets i els va posar a dintre; després se la va penjar. Rodon va aparèixer just darrere del Savi, li llevà la bossa d’una estirada, va treure un revòlver insonoritzat i va disparar al pit una, dues, tres vegades. El Savi es va encongir i gemí de dolor. La túnica es tacà de sang i les cadenes van entrexocar abans de que el cos del Savi del Regne Aeri caigués, sense vida, a terra. Va netejar la sang per a no deixar pistes, va desintegrar el cos, i es va guardar la bossa amb els amulets.

De tornada, va veure un cartell publicitari que li va cridar l’atenció. Era groc, amb pinzellades de violeta, el seu color complementari. Anunciava un àlbum musical d‘una banda de Raakatre, un barri de la ciutat de Dalmàcia. Era un cartell realment estrany, i no va trobar cap sentit a l’última frase que hi havia escrita en ell: “Moto amunt, moto avall, com un senyoret”.

SGAE y sus ansias

Un artista de Badajoz tiene que pagar 6€ a la SGAE al mes por componer sus propias canciones. Nunca ha recibido nada de la SGAE.

Si queréis ver la noticia haced clic AQUÍ.

Es algo muy grave querer apropiarse de los bienes de los demás. La SGAE quiere controlar todos los bienes de los creadores de canciones, archivos multimedia, páginas web, etc., pero no se da cuenta de que lo que está es restringiendo la cultura y la diversidad en el mundo. No entienden que lo que haces tú es tuyo, y no tienes por qué pagarle a nadie para que lo sea. No comprenden el término "libre", ni "original", ni "propietario". Se supone que defienden lo derechos de los autores, pero sacan beneficio de todo sin hacer nada.

En fin...

15 octubre 2007

Cerraduras

Ya hacía tiempo que tenía ganas de saber cómo funcionaba una llave en la cerradura, así que he investigado...

Una cerradura es, como todos sabemos, un mecanismo de metal que se incorpora a puertas, armarios, cofres...

Se cree que la cerradura fue inventada en China
hace más de 4.000 años. Su uso se extendió por el mundo antiguo desde Japón hasta Escandinavia, pasando por Egipto y Babilonia; sin emabrgo la cerradura y la llave metálica la inventaron los romanos, y aumentaron la seguridad haciendo girar la llave (yo pensaba que eso lo habían hecho los griegos; los romanos siempre se copiaban de ellos, xD).

Vamos a analizar su mecanismo actual, la cerradura del tambor de pines:
Aquí vemos los pines. Lo que está azul está separado de lo rojo, ya que lo rojo pertenece al tambor que gira (no sé si me explico bien). Sin una llave en la cerradura, los pines de control (azules) son empujados hacia abajo, evitando que el tambor gire. Los cortes están desalineados, de forma que si no encajan todos los pines, el tambor no gira, y por tanto, no abre la puerta.

Aquí vemos cómo al meter la llave correcta los pines azules se alinean, ya que las muescas de la llave coinciden con el nivel de desplazamiento de los pines cortados (¿me enrollo demasiado?).

Y aquí ya vemos cómo la llave gira el tambor, que será el responsable de mover otro mecanismo, que al fin abrirá la puerta.

Si queréis ver los tipos de cerraduras consultad este documento.
Las imágenes han sido extraídas de la Wikipedia, de esta página.
Y hasta aquí llegó mi investigación!
Espero que os haya gustado!!


04 octubre 2007

LOS GUERREROS


Un guerrero puede ser chico o chica, y tiene varias fases de aprendizaje. Todos los estudios guerreros juntos suman 10 años, y pueden dejarse a medias:


Grado Rayann (2 años)


1º curso: Básico.

2º curso: Rayann.


Grado Anadelea (3 años)


1º curso: Golh.

2º curso: Shem.

3º curso: Anadelea.


Grado Dshin (3 años)


1º curso: Toulh.

2º curso: Yamme.

3º curso: Dshin.


Grado Ham’areth (2 años)


1º curso: Pholna derensia.

2º curso: Ham’areth.

Si una persona no quiere continuar estudiando, y ha acabado el curso, puede abandonar, y en su Historial (parecido a un currículum) aparecerá que ha acabado ese curso y obtendrá el titulo correspondiente a su grado.

Por ejemplo, si Naila es Guerrera Rayann (porque ha acabado el Grado Rayann) y acabó el curso 2º de Grado Anadelea, Nalia es Guerrera Rayann-Shem (Porque acabó el curso Shem). Otro ejemplo: Garin ha acabado el Grado Dshin, y no estudia más. Él es un Guerrero Dshin.


Las asignaturas que se imparten en el Grado Rayann están orientadas a la lucha y la discreción, con técnicas de combate, posiciones estables del cuerpo, puntos vitales, y misiones de camuflaje o de alto silencio, pero también hay clases de estabilidad mental, y de aprender a mantener o desequilibrar la mente del adversario. Se aprenden las tres E, que se deben usar en la batalla para ganar:



Equilibrio

Energía

Esquivación


En el Grado Anadelea, la lucha cuerpo a cuerpo no ocupa tantas horas semanales, pero se endurece la asignatura. Hay más horas de control mental propio y del adversario, y con mucha práctica se pueden llegar a hacer comunicaciones telepáticas. También aparece una asignatura nueva, optativa: el aprendizaje las leyes y del oficio de juez, aprendiendo también a evaluar una batalla, viendo si es una lucha limpia y justa, sin muertes, o si necesita más equilibrio.

Al acabar el Grado Anadelea, los guerreros que habían estudiado las leyes pueden ser jueces, y se les regala una espada, como a los demás.


En el Grado Dshin se desarroyan más técnicas de combate, y se empiezan a combinar con la magia de los puntos energéticos del cuerpo, generando técnicas más potentes y precisas. Se desarrolla mucho la discreción. Los alumnos más aventajados pueden elegir misiones, con objetivos desde espionaje hasta protección contra asesinatos. Las misiones suben la nota de los exámenes (que se puntúan sobre 100), y otorgan más prestigio al alumno. Los administradores de misiones se encargan de ver si la misión elegida por el alumno es acorde con sus capacidades, o si la necesita más baja. Este Grado es muy difícil de superar.


El Grado Ham’areth es el más complicado de todos. Perfecciona todo lo aprendido en los demás cursos hasta conseguirlo exacto. Los exámenes prácticos son durísimos, con peligro incluso de muerte. Las técnicas aprendidas se potencian con más magia, usando el control más absoluto de los movimientos y de la fuerza, combinándolo con el silencio , el camuflaje y la desconcentración mental. Las misiones consisten en asesinatos o capturas y son también extremadamente difíciles. No hay demasiada gente que consiga el graduado, pero los que lo consiguen son verdaderos dioses de la lucha y del control de la mente y de las amas de qualquier tipo.

16 septiembre 2007

Gomaespuminglish

Continúo con los capítulos de gomaespuninglish!!

Lechón 4


Lechón 5


Lechón 6

07 septiembre 2007

Aburrimiento Total

Esto es algo que nos da mucho que hablar.
Porque puedes pasar unos momentos maravillosos con tus amigos, o en la playa (a la que no he ido desde hace dos años, por cierto), leyendo, o jugando a Final Fantasy (^-^), y hay un largo etcétera con el que podría continuar...

Pero siempre se llega a un punto al que yo llamo Aburribiento Total. No te apetece hacer completamente nada. No te apetece caminar, ni dormir, y jugar a nada...

Estas crisis psicológicas que pueden durar varias horas sólo se pueden aplacar de una forma: escribiendo.

Escribe lo primero que se te pase por la cabeza. Haz un esfuerzo de voluntad y en unos 15 min se te habrá pasado.

^^ Ya verás como se te pasa!!

06 septiembre 2007

Gomaespuminglish

Como ya debéis saber, la 2 tiene un nuevo programa, de gomaespuma, donde (supuestamente) te enseñan a hablar inglés. Y cómo no, he aquí la lección 1, 2 y 3.

Disfrutadlas!!! (y sobretodo, aprended inglés, xD):

Lección 1


Lección 2



Lección 3


22 agosto 2007

Entrad!

http://elrincondelenigma.blogspot.com/

No os arrepentiréis!

14 agosto 2007

Cómo inventar nombres de fantasía

No es fácil elegir el nombre de una ciudad, un pueblo, un río… ¡o el de un mundo imaginario! Cada uno tiene un estilo diferente, y es lo que hace grande la fantasía.

Aquí voy a marcar mi estilo, y os daré unos consejos que os pueden ayudar en la creación de nombres. Iré colgando más entradas para dar nobre a más cosas (XD). Aquí encontraréis nombres de personas y de personalidades importantes. ¡Adelante!


Nombres de personas

En las mujeres, los sufijos –ia, -mel, -ah, -dai, o –net quedan de perlas: Nalia

En los hombres, -fu, -ner, -mirr, -dan, -shon, o –meth: Kuldan

Intentad SIEMPRE que sean breves y sencillos, y no uséis H.

Nombres de personalidades importantes

Quedan bien los sonidos /sh/ y la H aspirada (/h/). También os aconsejo el signo [‘] o el guión para separar la palabra si es demasiado larga: Nashe’o-ham.

También podéis usar la H auque no suene, para embellecer gráficamente la palabra: Mhai Shejh.

07 agosto 2007

Protección familiar

Según dice aquí:
El seguro integral
PARA QUALQUIER TIPO DE FAMILIA
Sin embargo, si vemos la letra pequeña con asterisco pone lo que sigue:
Precio para una familia formada por padre y madre y con edades menores de 55 años y con hijos.
Eso significa que te están mintiendo. Porque eso ya no es para qualquier tipo de familia. eso es para una muy en concreto: podemos encontrar 4 condiciones.

1º. Que tenga madre.
2º. Que tenga padre.
3º. Que tengan hijos -que no hijo o hija-.
4º. Y que sean menores de 55 años.


Licores Hijoputa


Buenoo... La publicidad que hacen es excelente, por supuesto. ¡Licores Hijoputa! ¿a quién se le ocurre no comprarlo...? También he de decir que en la misma tienda de asturias habían licores "¡¡De puta madre!!". Supongo que serían del mismo empresario. Pero bueno, si a mí además de llamarme hijo puta tengo que pagar 7'50 €... Lo llevan claro.

01 agosto 2007

Una nueva sección...

Urbanitas y las cabras. De las gilipolleces de los humanos en el mundo.

Así se llama la nueva sección.

¡¡Entrad sin miedo!!

20 julio 2007

Juegos de Harry Potter y la Orden del Fénix

En la parte de abajo de mi blog podéis encontrar, además de mi mascota Grumisho, un pequeño compendio de mini-juegos de Harry Potter y la Orden del Fénix.
Me he hecho de la casa Slytherin (que ya era hora que dejara de hacerme siempre de Griffindor xD). Por favor, no me peguéis... ¡Ja, ja, ja!
A disfrutarlos!!

P.D.: He puesto una enquesta sobre la película de Harry Potter que os guste más. ¡Animaos a VOTAR!

12 julio 2007

La palabra del día

recalcitrante.


(Del lat. recalcĭtrans, -antis).


1. adj. Terco, reacio, reincidente, obstinado, aferrado a una opinión o conducta.


Esta palabra la usó la Vicepresidenta de España (^-^), en uno de esos grandes duelos de vocablos eufemísticos, donde, en vez de decir "¡Pesao de mier**", dicen "Empieza usted a ser excesivamente recalcitrante, señor Rajoy".
¡Y qué bien quedan esas frases tan sofisticadas en un discurso político!

09 julio 2007

Beautiful

Ésta es mi canción preferida de Chistina Aguilera.
Os dejo con estra joya musical: Beautiful


Don't look at me...

Everyday is so wonderful
Then suddenly
It's hard to breathe
Now and then I get insecure
From all the pain
I'm so ashamed

I am beautiful
No matter what they say
Words can't bring me down
I am beautiful
In every single way
Yes words can't bring me down
So don't you bring me down today

To all your friends
You're delirious
So consumed
In all your doom
Trying hard to fill the emptiness
The pieces gone
Left the puzzle undone
Is that the way it is

You are beautiful
No matter what they say
Words can't bring you down
Cause you are beautiful
In every single way
Yes words can't bring you down
So don't you bring me down today

No matter what we do
No matter what we say
We're the song inside the tune
Full of beautiful mistakes
And everywhere we go
The sun will always shine
And tomorrow we might awake on the other side

Cause we are beautiful
No matter what they say
Yes words won't bring us down, no
We are beautiful in every single way
Yes words can't bring us down
So don't you bring me down today

08 julio 2007

Camera café

En esta sección voy a poner capítulos de Camera café.

El Flips


Jet Lag

06 julio 2007

Vuelven las Spice Girls!!

Lo que oís. Se han juntado de nuevo. Ya prácticamente no las recordaba... hasta pensaba que sólo eran 3!
Se conservan bastante bien, pero bueno, el tiempo hace su efecto, y aquí os presento a las nuevas y a las viejas.





Reconocéis a alguien? A Victoria Adams, no? jeje

Aquí os dejo con el video que más me gusta de ellas, de las viejas, de las nuevas aún no he escuchado nada...

Spice Girls - Wannabe

05 julio 2007

Mapa político de Alcacia

Este es el mapa político de Alcacia. Pensad que en comparación con la Tierra, Alcacia es un poco más grande, así que las ciudades que hay son las más importantes, no todas.
La silueta la dibujé a mano, después lo escaneé y puse los nombres con Photoshop.
Si queréis ampliarla haced click en la imagen.

01 julio 2007

Hemos llegado a los 500 !!!

Muchísimas gracias a aquellas personas que han entrado en mi blog, ya sea por equivocación o porque tengan curisidad por explorar los rincones de mi universo.

Muchas gracias por comentarme, que es lo que a uno más le anima en un blog.

Gracias por reír conmigo por mis crisis de Frikismo en vez de reiros de mí.

Gracias por todo.

Aquí os dejo con la imagen de un amanecer en el Archipiélago Celeste, del noroeste de Alcacia:



Sólo una cosa más...

¡¡¡¡QUE LA FANTASíA OS ACOMPAÑE SIEMPRE!!!!

Trailer de Harry Potter y la Orden del Fénix



Esta película promete. Muy bien hecha.

Trailer de Final Fantasy XIII



Es el mejor trailer que he visto en mi vida. Es precioso y la música está muy bien elegida. Tiene un equilibrio visual perfecto, con una combinación de sombras inigualable...

Que más decir? ¡Que estoy enamorado de Final Fantasy!

Parodia de FINAL FANTASY 8

Aquí vemos una maravillosa batalla. ¡Hasta invocan a Ifrit! Los fikis hoy en día se rayan muucho!

29 junio 2007

La mano derecha y la izquierda

Aunque la gente se aturda
Diré, sin citar la fecha
Lo que la mano iquierda
Le dijo un dia a la zurda.

Y por si alguno creyó
Que no hay izquierdas con labia,
Diré también lo que, sabia,
La zurda le contestó.

Es pues el caso, que un dia,
Viéndose la mano diestra
En todo lista y maestra,
A la izquerda reprendía.

"-Veo, exclamó con ahinco,
Que nunca vales dos bledos,
Pues teniendo cinco dedos,
Siempre eres torpe el los cinco.

Nunca puedo conseguir
Verte coser ni bordar
¡Tú una aguja manejar!
Lo mismito que escribir.

Eres lerda, y no me gruñas,
Pues no puedes, auque quieras,
Ni manejar tijeras
Para cortarme las uñas.

Yo en tanto las corto a ti
Y tu en ello te complaces,
Pues todo lo que no haces
Carga siempre sobre mí.

¿Dirásme, por Belcebú,
En qué demonios consista
El que, siendo tan lista,
Seas torpe siempre tú?"

"-Mi aptitud, dijo la izquierda,
Siempre a la tuya ha igualado;
Pero a ti te han educado,
Y a mí me han criado lerda.

¿De qué me sirve tener
Aptitud para mi oficio
Si no tengo el ejercicio
Que la hace desenvolver?"

La izquierda tuvo razón,
Porque, lectores, no es un cuento:
¿De qué os servirá el talento,
Si os falta educación?

Miguel A. Príncipe


26 junio 2007

Quiero ser feliz

Quiero ser feliz,

Ansío la felicidad

Para hacerte feliz

Para ser tu felicidad.

Por eso llévame,

Llévame muy lejos

A cualquier otro lugar

Llévame contigo.

Magia que perdura

Beso sin fin

Sueño irrompible

Dicha imperecedera

Llévame contigo

Quiero ser feliz.

Pájaros que estonan una canción

en un idioma desconocido

y pese a sus alas

no logran alcanzar el cielo.

Un lugar donde nunca estar solo.

Por eso llévame

A cualquier otro lugar.

Alas mojadas,

Dedos entrelazados,

Carne fundida,

Mentes unidas.

Llévame

Quiero ser feliz

No es tu pasdo lo que busco

Si no tu presente

Traer a todos un futuro incierto

Llévame contigo

Quiero ser feliz.



Copyright 1997 CLAMP

30 mayo 2007

When you belive

Ésta es la canción principal de El Príncipe de Egipto, "When you belive". He puesto dos versiones: la que cantan en la película, con el trozo en Hebreo; y la que canta a dúo Whitney Huston y Maria Carey.







Aquí está la letra de la canción, y su traducción (mía). Perdonad si me he equivocado en la traducción, ¡que mi inglés es un poco rudimentario...! He aquí la letra:


Many nights we've prayed

With no proof anyone could hear

In our hearts a hopeful song

We barely understood

Now we are not afraid

Although we know there's much to fear

We were moving mountains

Long before we knew we could

There can be miracles

When you believe

Though hope is frail

It's hard to kill

Who knows what miracles

You can achieve

When you believe

Somehow you will,

You will when you believe

In this time of fear

When prayer so often proves in vain

Hope seemed like the summer birds

Too swiftly flown away

Yet now I'm standing here

My heart's so full, I can't explain

Seeking faith and speaking words

I never thought I'd say

There can be miracles

When you believe

Though hope is frail

It's hard to kill

Who knows what miracles

You can achieve

When you believe

Somehow you will,

You will when you relieve

* * *

Algunas noches nosotros rezamos

Pero nadie nos pudo escuchar

En nuestros corazones hay una canción de esperanza

Que apenas entendemos.

No estamos asustados

Auque haya tanto que temer

Movimos montañas

Auque no lo supiéramos.

Pueden haber milagros

Cuando tu crees

Auque la esperanza es frágil

Es difícil de matar.

Quién sabe que milagros

Puedes alcanzar

Cuando tú crees

Todo puede ocurrir

Cuando tú crees

En este tiempo de miedo

Cuando rezar es a veces en vano

La esperanza se asemeja a los pájaros de verano

Volando lejos.

Aún estoy aquí

Mi corazón está lleno, i no puedo

Intentar explicar la fe con palabras

Y nunca podré.

Pueden haber milagros

Cuando tu crees

Auque la esperanza es frágil

Es difícil de matar.

Quién sabe que milagros

Puedes alcanzar

Cuando tú crees

Todo puede ocurrir

Cuando tú crees



20 mayo 2007

Superfallera

És una serie que sólo la he visto en youtube y esta ¡muuuy divertida!
Me gusta más la superfallera 1 que la 2 pero aquí pongo las que he encontrado.

Superfallera 1



Superfallera 2

Poema de los conejos

Ésta es una poesía de mi abuela Ana. Le encanta escribirlos y éste es el que más me gusta de ella. Aquí os lo presento:

Por entre unas matas
seguido de perros
no diré corría
volaba un conejo.

De su madriguera
salió un compañero
y le dice, amigo
nos vienen siguiendo
dos perros iguales,
vienen con recelo.

Yo digo, son galgos
tú que son podencos
en esa disputa
llegaron los perros
pillan descuidados
a los dos conejos.

Tu por decir galgos,
yo decir podencos
nos han agarrado
eso bien lo siento
que hemos sido tontos
hemos sido necios.

Por las discusiones
yo bien lo lamento
nos han agarrado
para su sustento

06 mayo 2007

Tameshigiri

Supongo que este señor será un profesional espadachín o algo así (esque no sé como lamarlo).
Tameshigiri maneja la katana maravillosamente, y aquí abajo podéis ver un pequeño test básico de corte.



Lo que aquí abajo podéis ver es cómo corta, a cámara lenta, un tomate, una lechuga, una botella de plástico, una cebolla, una manzana y... ¡¡¡un huevo!!! sin romperlo! cortándolo!
jeje. Ya veréis... ^-^













29 abril 2007

Natalia Laforcade

Es una cantante que descubrí gracias a mi hermana(^-^), hace ya un par de años, y me gustó... Y hoy me gustaría poneros un vídeo de ella!



Éste se llama "Un pato".
Se oye un poco mal, pero es el mejor que he encontrado.

P.D.: Ya se sé que la letra es un poco tonta ¬_¬, Pero uno se lo pasa de maravilla!!!!
jeje

28 abril 2007

La palabra del día

Esta palabra la solía decir mi abuela materna, y al final decidí buscarla. Los manchegos tienen una cantidad de vocabulario!!!

tenguerengue.


en ~.

1. loc. adv. coloq. Sin estabilidad, en equilibrio inestable.

My immortal

Hoy os pongo música, y de la mejorcita!
¡¡Es evanescence!!!
Aquí abajo está la letra y la traducción. A CANTAR!!! jajaja




I´m so tired of being here
Suppressed by all my childish fears
And if you have to leave
I wish that you would just leave
´Cause your presence still lingers here
And it won´t leave me alone

These wounds won´t seem to heal
This pain is just too real
There´s just too much that time cannot erase

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
And I held your hand through all of these years
And you still have all of me

You used to captivate me
By your resonating light
Now I´m bound by the life you´ve left behind
Your face it haunts my once pleasant dreams
Your voice it chased away all the sanity in me

These wounds won´t seem to heal
This pain is just too real
There´s just too much that time cannot erase

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
and I held your hand through all of these years
And you still have all of me

I´ve tried so hard to tell myself that you´re gone
But though you´re still with me
I´ve been alone all along

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
and I held your hand through all of these years
And you still have all of me


***


Estoy tan cansada de estar aquí
Reprimida por todos mi miedos infantiles
Y si te tienes que ir
Desearía que solo te fueras
Porque tu presencia todavía perdura aquí
Y no me dejará sola

Estas heridas no parecerán sanar
Este dolor es simplemente demasiado real
Hay demasiado que el tiempo no puede borrar

Cuando tu llorabas yo secaba tus lágrimas
Cuando gritabas yo luchaba contra todos tus miedos
Y tomé tu mano a través de todos estos años
Pero tu tienes todavía todo de mí

Tu solías fascinarme
Por tu luz resonante
Ahora estoy limitada por la vida que dejaste atrás
Tu rostro ronda por mis alguna vez agradables sueños
Tu voz ahuyentó toda la cordura en mí

Estas heridas no parecerán sanar
Este dolor es simplemente demasiado real
Hay demasiado que el tiempo no puede borrar

Cuando tu llorabas yo secaba tus lágrimas
Cuando gritabas yo luchaba contra todos tus miedos
Y tomé tu mano a través de todos estos años
Pero tu tienes todavía todo de mí

He intentado tan duro decirme a mi misma te has ido
Y aunque todavía estás conmigo
He estado sola todo desde el principio

Cuando tu llorabas yo secaba tus lágrimas
Cuando gritabas yo luchaba contra todos tus miedos
Tomé tu mano a través de todos estos años
Pero tu tienes todavía todo de mí

23 abril 2007

La palabra del día

egolatría.

(Del gr. ἐγώ o lat. ego, yo, y -latría).

1. f. Culto, adoración, amor excesivo de sí mismo.

26 febrero 2007

¡¡Viva Final Fantasy!!

Disfrutad con estos vídeos de Final Fantasy.
El primero es "Moments" de Ayumi Hamasaki. El segundo es "Rainbow" también de Ayumi Hamasaki. El tercero es una canción de Final Fantasy X-2, y ¿a que no sabéis quién la canta...?
¡¡¡Ayumi Hamasaki xD!!!
Viva Ayumi!!



"Moments" de Ayumi Hamasaki




"Rainbow", de Ayumi Hamasaki




No sé como se llama la canción... ¡¿pero a que es chula?!

Llámalo piano... Squall


Mirad que pasada de vídeo de Final Fantasy!!!!!

Haced click aquí para ir a la página de este chico que toca tan bien!

19 enero 2007

El moviment pendular (Sambori)

Es trobava al mig d’una plaça vestit amb robes medievals.

Va observar, sorprès, l‘ambient de la plaça: uns xiquets jugaven amb uns cèrcols de metall conduint-los amb unes vares de ferro; també hi havia uns jugant a les tabes i uns altres tirant daus de fang.

Encara perplex va activar el Sistema d’Orientació Temps-espai i va concloure que es trobava a la Plaça Major de Forbach, a l‘any 1660, a la regió de Lorena.

Preparà la instal·lació de l’idioma local, i va acabar de processar la informació només un parell de mil·lèsimes de segon més tard.

En eixe moment passava un xicot d’uns 15 anys d’edat, que carregava uns sacs de terra.

- Ei! Per favor, pots ajudar-me? –va exclamar el xic que passava.

- Em dius a mi? –preguntà. I després de comprovar-ho agregà: sí ..., si, clar.

Li agafà un parell de sacs i el xic continuà parlant.

- Com et dius? Jo sóc Blaz. Ah...! I moltes gràcies per ajudar-me.

- Doncs jo ... jo sóc Rowioshnek 1.9.

- Què? ...això no es pot pronunciar! Et puc canviar el nom?

- Bé, és sols un nom –digué conforme Rowioshnek 1.9.

- A partir d’ara et diré... Eldwin.

Aquest somrigué, satisfet, i el mirà. Tenia el cabell rull i ros, ulls blaus i nas petit en una cara rodona. Duia unes robes senzilles, de tela d’arpillera. Anava brut de greix i de carbó.

Arribaren a la ferreria i deixaren els sacs.

- Mira, com que ja he acabat la feina puc presentar-te a un amic meu. Estàs d’acord?

- Clar que sí!

Van anar carrer avall i arreplegaren a un jove d‘una casa que s’havia construït al final del carrer.

- Em diuen Garin –digué l’altre mentre li donava la mà amb fermesa.

Tenia la cara més bé quadrada, uns ulls marrons i els seus cabells llargs li queien per unes amples espatlles.

- Vol ser un cavaller –informà Blaz.

Van estar tot el que quedava de vespre donant voltes per la ciutat, xerrant i ensenyant-li a Eldwin aquell poble de la regió de Lorena.

Per la nit, cadascú se’n va anar a sa casa i Eldwin va eixir del poblat fins que la llum de la lluna plena fos suficientment abundant.

Va seure i, relaxat, inicià la respiració abdominal i absorbí l‘energia de la llum, alimentant-se, mentre la seua pell emetia un suau resplendor daurat.

***

Al dia següent, Eldwin es dirigí a una gran pedra que hi havia a l’eixida del poble, on havia quedat amb els seus amics, i va esperar-los. Mirà el seu implant de rellotge atòmic i comprovà que eren les 6:41 AM.

De moment va sentir que s’acostava un carro. S’amagà darrere de la pedra i veié com passava. No hi havia perill. Tornà de nou a seure al cim de la roca. Esperà uns minuts i arribà Blaz. Començaren a parlar i en mig de la conversa arribà Garin. A l’horitzó es veia ja el sol eixir per darrere de les muntanyes.

Era dia de mercat i van començar a donar voltes per la plaça.

- Jo he de comprar algunes coses per a ma mare! –digué de sobte Garin que acabava de recordar-ho.

- T’acompanyarem, no et preocupes –digué Blaz.

Van comprar carn i s’aproparen a la verdulera.

- Què voleu? –digué Carleigh, la dona que venia verdures .

Eldwin es va quedar mirant a la jove que hi havia al costat de Carleigh i aquesta li somrigué. El cor de l’Eldwin s’accelerà i continuà mirant-la bocabadat. Emetia unes ones d’energia que no havia sentit mai. L’atreia d’una forma estranya, mística y màgica a la vegada. Buscà la informació al sistema de recerca. Només trobà que a la seua dimensió temporal estaven investigant unes ones que detectava l’inconscient humà, però que eren indesxifrables per a la part robòtica.

- Eldwin! Va! –li digueren els seus amics des de la llunyania .

Eldwin tornà a la realitat, es girà ràpidament i corregué fins aplegar al seu costat, sense deixar de pensar en ella.

- Com es diu eixa xica, la de la parada de verdures? – tartamudejà .

- Ah! Et refereixes a Dagmar, la filla de la verdulera ...

- Sí, eixa... On viu?

- Mira, et fiques per aquest carrer, després gires a la dreta i et trobaràs una caseta... Era blanca, Blaz?

Aquest va assentir.

- És la casa blanca... moltes gràcies...

- Ei...! I tu per què vols saber tantes coses d’ella, així, de sobte? - preguntà Blaz amb certes sospites .

Eldwin es mantingué en silenci. No sabia què dir.

- T’agrada, oi que sí?

- No... no es veritat!

- Oh! Clar que sí. El que passa es que no ens ho vols contar...

Van estar uns segons callats, esperant una reacció per part de l’Eldwin.

- No, no m’agrada...

- Com que no?

- No. Vosaltres no ho entendríeu.

Blaz va fer-li una mirada d’incredulitat, però no afegí res més.

Eixiren del poble caminant ràpid. Arribaren a un riuet on es banyaren. Les seues aigües eren cristal·lines i emetien uns reflexos verdosos mentre el sol s’amagava poc a poc.

***

Al dia següent, Eldwin va tornar a la roca del dia passat. De moment es preguntà què feia allí i com havia arribat. Per què estava a Forbach? No ho sabia. Capficat en els seus pensaments no se n’adonà que els seus amics acabaven d’arribar.

Eldwin proposà anar a buscar a Dagmar però els altres no volgueren. Deien que volien deixar-li intimitat. Així doncs, s’acomiadà d’ells i anà a trobar-se amb ella.

- Sort! –cridà Garin, amagant unes rises quan Eldwin ja s’allunyava.

Va córrer sense parar fins que va estar davant de la casa de Dagmar. Per fora, com li havia assegurat Blaz, era de color blanc. La porta era de fusta massissa, sense decoracions.

Es va preguntar per què l’atreia tant. No l’havia vista mai! Es va armar de valor, tocà a la porta i esperà. Després d’una estona, va eixir Dagmar.

- Ho... hola!

- No et preocupes, ma mare no es troba a casa –digué amb un somriure Dagmar, mentre l’agafava per la màniga i el feia entrar. Et passa alguna cosa, Eldwin? - digué, veient que semblava molt tens.

- Com... com saps el meu nom?

- Oh! Telepatia senzilla amb pèndol...

Eldwin la va mirar de nou i se li accelerà el cor.

- Li... li has preguntat al pèndol el meu nom! I utilitzes pèndol...

Dagmar el va fer seure en uns coixins que hi havia a la sala. Ella també notava el mateix magnetisme que Eldwin. “No és amor, això ho tinc clar, però... aleshores què és?” Es preguntava ella.

***

A la roca, Garin i Blaz especulaven sobre el que potser estaria passant entre Eldwin i Dagmar. A més, qui era en realitat Eldwin? Havia aparegut del no-res i semblava que el coneixien de tota la vida.

***

Duien tota la vesprada amb el pèndol. Era un objecte cònic, ornat amb plantes i estrelles. Eldwin s’adonà que Dagmar emetia eixes ones més intensament quan usava el pèndol. Ja havien estat fent exercicis de relaxació. Sols d’aquesta manera es podia consultar amb total certesa.

- Veus, Eldwin, quan el pèndol es mou així vol dir sí, si es mou de costat significa no.

- D’acord, però i si es mou en diagonal?

- Has de demanar-li una resposta més precisa.

Sobtadament, el pèndol va assenyalar cap a la plaça, i després apuntà al bagul. No semblava que s’hagueren adonat del que acabava de passar.

- Ah, molt bé. Deixa’m a mi ...

En eixe moment, el pregoner anunciava que havien d’estar tots a la plaça major el més aviat possible.

Els dos van creuar una mirada i s’aprestaren a guardar tot allò que havien tret del bagul.

Ja a la plaça, l’inquisidor Roderik, que acabava d’arribar, digué:

-A partir d’avui haveu de venir a fer declaracions sobre sospites d’heretgia, ja sabeu que és necessari per a que al poble no estiga present el diable. Déu, que ens dona la vida no va a permetre que el dimoni ens la lleve.

S’escoltaren crits de còlera entre els presents, donant la raó a l’inquisidor. De seguida començaren a escoltar-se acusacions i Roderik ordenà en veu baixa als seus col·laboradors Johan, Leonard i Omar que registraren les cases dels delatats que anaren apareixent. Sobtadament, Johan veié que dues persones es separaren de la resta, eixint-se’n de la plaça, i decideix seguir-les amb els seus companys.

Al arribar a casa, Dagmar començà a plorar espantada pel que acabava d’escoltar.

- No plores, Dagmar, no va a passar res... – digué Eldwin, sense creure massa el que acabava de dir .

- Ni tan sols tu creus el que dius... A més a més, el moviment pendular...–va dir ella mentre sanglotava.

- Tu no fas màgia!

- Ja hem sentit suficient!! Quedeu arrestats per heretges –digué Omar .

Dagmar va cridar i, desesperada, es deixà caure, plorant de terror al sòl. Eldwin l’agafava com podia, esforçant-se per mantenir l’equilibri. Els ajudants de l’inquisidor regiraren tota la casa fins que donaren amb el bagul del que tragueren el pèndol, la baralla de tarot i la bola de vidre.

Els conduïren a la plaça, arrossegant-los.

- Estos objectes són elements d’adoració al dimoni!

- Això no és cert! – exclamà furiós i impotent Eldwin.

- Tens proves? – preguntà en veu baixa l’inquisidor, amb un somriure cruel, quasi de plaer- Condemnats a mort!!

Van preparar les fogueres. Empastifaren de brea els cossos de tots els acusats. A més d’ells, també estaven el forner, per ser jueu; l’herbolària, per no creure en Déu; i la seua filla, de 35 anys per donar suport al ideals de sa mare. Finalment, prengueren foc a les pires.

- No!! – exclamaren Blaz i Garin que acabaven d’arribar a la plaça .

El foc devorava ja el cos dels acusats, els crits de dolor eren molt intensos.

- Fins sempre! –cridà Eldwin sobreposant-se al dolor.

- Mai t’oblidaré! –exclamà Dagmar just abans de morir.

L’olor a carn cremada, el resplendor de les flames i el sentiment de culpabilitat que experimentaven molts dels presents, era allò que predominava a la plaça. Només es veié un somriure entre la multitud: la de l’inquisidor.

***

Rowioshnek 1.9 despertà, banyat en suor, a la llitera del centre mèdic. Al seu costat, sa mare i el metge estaven parlant.

- Té una malaltia que consisteix en processar unes dades que no són reals. És contagiosa i està provocada per un excés de domini de la part humana, desproveint de poder a la part robòtica.

A l’eixida de la consulta, la mare de Rowioshnek 1.9 li digué:

- Ja saps que no es bo somiar, de fet és molt perillós, perquè pot ser que...

- Ja està bé, mare. L’únic que m’ha passat es que he qüestionat la veracitat d’unes dades que vaig processar amb la meua part humana ...

- Què? Has dubtat del sistema? – exclamà enfadada sa mare- Saps tan bé com jo que això està totalment prohibit per llei! Quan arribem a casa et deixaré ben claretes les coses, jove ...

Va haver un resplendor i ambdós van aparèixer a l’entrada de casa.

- I ... a veure si t’esforces en la psicoquinèsia, eh!

- D’acord, mare – digué resignat Rowioshnek 1.9.