20 septiembre 2008

La ploma

Ésta es una historia que hice ayer para valenciano. Tenía que ser de fantasía/ciencia ficción.
En teoría, el argumento principal es el de una pluma; sin embargo la historia desvela mucho de un mundo imaginario donde sólo los más importantes tienen nombre, y donde la monarquia lucha por sobrevivir ante los republicanos. Hacia el final de la historia, el tiempo pasa de pasado a presente, está hecho a propósito.


La ploma relliscava veloçment pel pergamí. Banyava la seua punta en tinta i seguia escrivint. De tant en tant, la seua ama parava; feia els seus càlculs, consultava en els llibres, i continuava.

L'habitació era fosca i silenciosa, únicament il·luminada per dues candeles que hi havia sobre l'escriptori. Feia olor a humit i a tancat. Les teranyines omplien l'estança, enllaçaven els mobles vells i corcats, coberts per una gruixuda capa de pols, i les rates es passejaven a pler a la recerca de les restes dels menjars de la dona.

Ella va deixar d'escriure, i va alçar un moment el cap, havia escoltat un soroll. En la seua cara de pell pàl·lida, les arrugues es marcaven ara més que mai. Tenia arreplegats els cabells, negres com l'atzabeja, i els seus ulls blaus brillaven amb saviesa.

No podia ser altra més que la reina Ariadna. En aquell regne, només tenien nom les coses veritablement importants o molt conegudes; tota la resta, no necessitava nom. La reina ja tenía escrit el seu destí: anava a ser coneguda, i per tant, posseïa nom. El rei Argus era molt valorat i volgut pel poble, era la imatge del regne; d'altra banda, la reina vivia aïllada al Palau Reial i molt poques vegades es mostraba en públic. Sempre havia estat així.

Algú va colpejar la porta de l'habitació d'Ariadna amb els artells.

–Avant –va murmurar feblement la reina.

Era un xic d'uns disset anys, que duia una camisa de color blau fosc arromangada fins als colzes, uns pantalons negres que li arribaven una mica més baix dels genolls, i unes sabates verdes amb ales en els laterals exteriors. Els seus ulls eren verds, i el seu pèl curt es trobava regirat a propòsit. Tenia una expressió que distava molt de ser alegre.

–Ariadna, al rei li queda poc temps de vida, els doctors creuen que ha estat un verí i els savis no troben cap solució per a sanar-lo. Ja fa dos dies que no dóna el seu discurs reial, el poble es troba confós –va dir baixant el to de veu.

–Missatger, has de saber que si el rei mor, els republicans intentaran envaïr el regne. Destruiran el Palau, robaran els tresors que conté, i cremaran els llibres, així com els Arxius reials… Morirà molta gent.

El missatger va engolir saliva.

– Què haig de fer, llavors?

– Tu? No res. Sóc jo la que ha de trobar la solució a aquest problema –Ariadna va somriure fugaçment al xic, que la mirava preocupat–. De la meva saviesa depén l'estabilitat d'aquestes terres, els republicans no saben governar. Volen un nom! Quina bogeria... No té trellat.

En quant Argus, pense que en poc de temps trobaré la solució a la seva malaltia, només em cal que em dugues una cosa: el primer volum del Tractat d'Harmonia Biològica, de Tiveff. Es troba a la Biblioteca –Ariadna va esgarrar un troç de papir i va escriure una autorització per al missatger. Es tractava d'un nom provisional, que depenent del resultat de les seves accions es convertiria en un definitiu.

Ariadna tornà a somriure al veure la mirada sorpresa del xic, que llegia l'autorització, però de seguida la reina es tornà seriosa, al tornar la preocupació per la situació que estaven vivint.

–A partir d'ara seràs Eldwin. Digues a l'exèrcit que es vaja preparant per a una possible invasió.

El misatger es va retirar de la cambra de la reina, va travessar ràpidament el passadís i després de baixar per les escales passà per sota d'una sèrie d'arcs que el conduïren fins a l'Agència de Protecció Reial, on va informar del que li havia dit la reina. A l'Agència l'advertiren dels perills que corria el jove si intentaba endinsar-se al bosc, pero ell va decidir ser lleial a la reina i intentar complir amb el seu compromís duguent-li el libre que li havia encomanat.

La Biblioteca era un edifici inmens que es trobava dins del bosc. Era una construcció antiquísima on només podien entrar aquells que tenien nom, i es per aixó que la reina Ariadna li havia posat un nom al missatger.

Eldwin va eixir del Palau, i per un moment va dubtar si debia entrar al bosc. Es jugava la vida, ho sabia.

Havia elegit. Eldwin accelerà el pas, i s'endinsà al bosc.

* * *

– Hem d'atacar ja. El rei no apareix, fa ja uns minuts que deuria d'haver eixit a fer el seu parlament diari i, a més, duu ja dos dies sense fer-lo –va dir una dona amagada entre les branques d'un arbre, vestida completament de negre.

– Jo també pense que es moment d'atacar –va contestar un home des de la branca del costat.
Just en aquell moment un jove vestit amb una camisa de color blau fosc arromangada fins als colzes, uns pantalons negres que li arribaven una mica més baix dels genolls i unes sabates verdes amb ales en els laterals exteriors, va passar de pressa per davall d'on estaven ells.

–Un missatger reial –va murmurar la dona–. Ens esperem una miqueta més, o ataquem?

– No, ens esperarem. De moment, anem aproximant-nos al Palau i prou. Que els mags preparen els seus encanteris, prompte el rei morirà.

El guardià de la Biblioteca llegí de pressa l'autorització de la reina i el deixà passar. Només entrar, un assistent de Biblioteca es va acostar al missatger per a veure què desitjava, i prompte va trobar el Tractat d'Harmonia Biològica de Tiveff.

Al Palau, la ploma seguía escrivint. De vegades mantenia el mateix ritme, unes altres es pausava i tornava a accelerar. La tinta va relliscar i tacà el paper, però la ploma no es va aturar.

Ara està quieta, sobre la taula. Ariadna ha escoltat una explosió, i un dels murs de vidre del Palau ha començat a esquerdar-se. La ploma, de nou, continua amb el seu treball, més ràpid que mai. Queda poc temps.

Ara un home vestit totalment de negre ha obert violentament la porta de la cambra de la reina. Ariadna es manté quieta encara que sap el que va a passar a continuació. També sap que no ho pot evitar. La ploma ha deixat d'escriure.

Eldwin entra correns, malferit, cobert de sang, amb el Tractat entre les mans. Quasi no pot sostenir-lo.

–El Tractat –murmura ara Eldwin amb les seues últimes forces. Ha caigut de genolls perdent l'alé.

Ariadna ha agafat el llibre i l'ha obert per la setena pàgina. La reina s'ha posat de nou a treballar.

–Gràcies, Eldwin –li diu Ariadna sense alçar la mirada del manuscrit. No somriu, està seriosa. El pot de tinta ha caigut a terra.

L'espasa travessa el pit d'Ariadna, i esguita de sang la taula. Un crit de dolor resona pel Palau. Els ulls blaus de la reina s'han apagat, i els seus reflexes daurats han desaparegut. La reina és morta.
L'home retira l'espassa del cos, i eix per la porta ràpidament.

Ara, la ploma s'alça. Cap mà la sosté. Ha trobat el remei a la malaltia del rei.

Massa tard.

08 septiembre 2008

Premio MEME

Lo cierto es que no sé muy bien en qué consiste, pero aún así muchas gracias, Alberto, por haberme galardonado con este premio (¡¡que un premio no se gana todos los días!!:)).


Ahora tengo que:

1. Poner el enlace de la persona que me ha elegido.
2. Poner las reglas en el blog.
3. Compartir 6 cosas que nos gustan y otras 6 que odiamos.
4. Elegir 6 personas para que hagan lo mismo(no se puede elegir al que te ha premiado).
5. Avisar a éstas personas para que lo hagan dejando un comentario en el blog.

Así pues, manos a la obra. El blogger que me ha premiado es Alberto, con su maravilloso blog "El Blog de Alberto".

6 cosas que me gustan:

Escribir por la mañana, cuando aún está amaneciendo.
Quedarme enganchado a un libro y no poder parar de leerlo hasta acabarlo.
Proponerme un reto y llevarlo a cabo (lo que yo suelo hacer es proyectar y proyectar sin mover un dedo).
El queso, excepto el francés.
La madera de avellano.
Ubuntu.


6 cosas que odio:

Tener que hacer cosas por obligación.
No conseguir lo que me propongo.
Que no me presten atención cuando hablo.
Microsoft, IE, y todos los fallos de Windows (los que más odio, los pantallazos azules).
Las páginas que "requieren" Internet Explorer para funcionar.
Que le preste un libro a alguien y que me lo devuelva muchos meses después.


Y ahora, mis 6 ganadores son:

El blog personal de Coco*, de Coco* (^_^)

Manga, de Anitlunia

El excepcional blog Genbeta, de Sacha Fuentes, Cyberfrancis, Oscar J. Baeza, Víctor Pimentel, Salva Castro, Alexliam, Guillermo Latorre y Yirá Albornoz.

El blog de Joanclint Istgud, por Joanclint.

Screencasters.heathenx.org, por heathenx y Richard Querin.

Think Ubuntu, de ¿?

02 septiembre 2008

Google Chrome, el navegador de google

Sí, habéis leído bien: Google ha desarrollado un navegador. Se puede descargar desde AQUÍ la versión para windows en catalán y desde AQUÍ en castellano.

Había leído la información técnica y las características, y puedo asegurar que en este ordenador (que es lentíííísimo para todo) la interpretación de javascript por V8 (la nueva máquina virtual de javascript desarrollada para chrome) es rapidísima. Usa el motor de renderizado WebKit, el mismo que usa Safari (el navegador de Apple) y Konqueror (el navegador de KDE)

Google Chrome tiene una interfaz limpia y sencilla, y la organización y distribución de las pestañas es impresionante. Tiene el modo de navegación privada, llamada incognito, como Safari (también  lo querían implementar en firefox, pero como les daba muchos errores...). Es un navegador ligero, rápido, y estable; ahora mismo estoy escribiendo este post en chrome y no me ha dado un solo error.

Pero, ¿porque google ha decidido crear un navegador? Ellos mismos nos lo explican:

Un nuevo concepto de navegador

En Google utilizamos los navegadores web como medio de trabajo para realizar búsquedas, chatear, enviar y recibir correo electrónico y compartir información y recursos. Además, como usuarios de Internet, también los utilizamos para comprar por Internet, realizar operaciones bancarias, leer el periódico y contactar con nuestros amigos. Cada vez pasamos más tiempo en Internet haciendo cosas que jamás imaginamos poder hacer cuando se creó la Web hace ya 15 años.

Por esta razón, nos pusimos a pensar en el tipo de navegador que podríamos crear si empezásemos de cero y aprovecháramos las novedades que existen en Internet en la actualidad. Llegamos a la conclusión de que Internet ha pasado de albergar páginas web que sólo contenían texto hasta aplicaciones interactivas y multimedia en la actualidad y, por tanto, nos replanteamos el concepto de navegador. Lo que necesitábamos era algo más que un mero navegador y por eso hemos creado una plataforma moderna para poder visualizar e interactuar en sitios web y aplicaciones.

Hoy lanzamos la versión beta de un nuevo navegador de código abierto: Google Chrome.

En líneas generales, Google Chrome tiene una interfaz sencilla y funcional. Para la mayoría de los usuarios el navegador no es lo más importante en su experiencia en la Red: sólo es una herramienta donde visualizar y ejecutar los sitios, páginas web y las aplicaciones que la conforman. Al igual que la página de inicio de nuestro buscador, Google Chrome es rápido y fácil de utilizar. Su objetivo es que los usuarios obtengan la información que buscan y accedan a los sitios web con la mayor rapidez posible.

Desde el punto de vista técnico hemos sentado las bases de un navegador que es capaz de ejecutar con mayor eficacia las complejas aplicaciones web de hoy en día. Las pestañas de Google Chrome son independientes, de forma que si se produce un error en una de ellas, el resto no se ven afectadas. La rapidez y el tiempo de respuesta también se han mejorado por completo. Además, hemos creado V8, un motor JavaScript más potente que abre la puerta a una generación de aplicaciones web que se beneficiarán de este nuevo concepto de navegador.

Y esto es sólo el comienzo, Google Chrome es susceptible de mejoras y actualizaciones. Hemos lanzado la versión beta para Windows con el fin de introducir este nuevo concepto a la comunidad de usuarios y comprobar su acogida. Estamos trabajando también en las versiones para Mac y Linux y continuaremos trabajando para que Google Chrome sea cada vez más rápido y estable.

Debemos una gran parte de este proyecto a otras iniciativas de software libre y estamos decididos a seguir trabajando en esta dirección. Hemos utilizado elementos de los navegadores WebKit de Apple y Firefox de Mozilla, entre otros, y con este objetivo estamos haciendo posible que nuestro código también sea abierto. Esperamos colaborar con toda la comunidad para que la Red avance.

Internet mejora gracias a nuevas alternativas e innovaciones. Google Chrome es una opción más y esperamos que contribuya a crear una Web mejor.

Aquí acaba nuestra presentación, pero lo mejor es que pruebes Google Chrome y decidas por ti mismo.

Y así acaba también esta entrada, os aconsejo que probéis Google Chrome, y que lo instaléis aunque sólo sea como navegador de emergencias (XD).